Ansiós?

Blog
Nov 14, 2015
Lluís Turró Cutiller
0
0

Una veritat estranya o una associació errònia?

Quan vaig descobrir per primer cop l'ansietat, em va sorprendre la semblança que té amb els estats de concentració. Per posar un exemple de com l'he viscuda, imagineu-vos que estem fent un estudi respecte els beneficis de l'acupuntura i som el subjecte dels experiments. Quan estem concentrats, el temps perd dimensió i les sensacions s'amplifiquen. Simplement prenem nota i continuem l'experiment. Si estem patint ansietat, passa el mateix amb el temps i les sensacions, però només podem pensar en com fer que l'agulla s'aturi i perdem la capacitat d'actuar. L'objectiu perd interès.

La concentració et dona la sensació de "sentir" el cervell. No saps com passa, però sents plaer quan un concepte/idea es posa al seu lloc i enganxa amb els demés. Vols més, però saps com aturar-ho. La desconnexió ve de dins, la controles.

L'ansietat és un pensament que es repeteix i amplifica, com volent ocupar tot l'espai. No hi ha plaer, només la sensació que el pensament acabarà sent tot. Vols que acabi, però no saps com. La desconnexió és a l'exterior, ve pels sentits. Necessites un entorn on expulsar el pensament. Només controles les fases. "Fins on he arribat o què he fet per aturar-ho?", potser el proper cop no servirà, potser no hi ha res més enllà, res més per fer.

Ara em direu, "però si no s'assemblen en res!". Doncs, sempre parlant del meu cas, sí. Tot passa al cervell, tot és intens... i no comprens com ni perquè.

0 review(s)

Comments