Què ha passat per què deixi de creure en Mas?
Vagi per davant, en CiU no he cregut mai. Vagi per davant també, tot el que dic és parlant en clau de independència, no de polítiques socials o econòmiques.
Mas com a cap del moviment independentista
El 2012 va ser un punt d'inflexió i no tinc dubtes respecte que Mas va saber llegir-lo perfectament. Calia donar un tomb a tot plegat i calia fer-ho ja. Mas convoca eleccions i en el seu programa hi col·loca punts tant importants com el referèndum per la independència i la creació de les estructures d'estat. Demana una gran majoria per poder assolir aquests grans objectius de la societat catalana. Com a resultat de les eleccions no aconsegueix aquesta gran majoria, però sí un soci en el que són els grans objectius.
La lectura autonomista del fet
Mas recull el desig de la gran majoria de catalans de poder-se expressar en les urnes respecte el seu futur dins l'estat espanyol, sent una de les opcions la creació d'un nou estat català independent.
La lectura independentista del fet
Mas veu el problema que li ve a sobre i intenta aconseguir una gran majoria vers el desig de fer un referèndum, sense posicionar-se mai per l'estat independent.
Mas convoca la consulta referendària
Ja sabeu com va anar tot. Quan ens deien que Espanya enviaria els tancs, dèiem: "Llavors ja haurem guanyat". Finalment tot va quedar en un "No ens ho han deixat fer, què hauríem d'haver fet, no votar?". Aquell valor que semblàvem demostrar quan dèiem "Que vinguin, que vinguin", va quedar en un no res.
La lectura autonomista del fet
Hem votat, que és el que Espanya no volia. Amb un parell de pebrots.
La lectura independentista del fet
Hem oblidat el que volíem i el que ens havien promès: un mandat popular.
Mas presenta el seu full de ruta
Mas presenta un full de ruta, on apareixen primer unes eleccions plebiscitàries on concorren llistes unitàries de partits independentistes i els partits tradicionals no-independentistes. Aquest punt és condició sense la qual no hi hauran plebiscitàries. Dins el mateix full, a un màxim de 18 mesos després les primeres eleccions, apareixen les segones, eleccions constituents, més un referèndum per la independència.
La lectura autonomista del fet
Ara és moment de mirar pel país. Tots units a les urnes. Ho hem de fer plegats.
La lectura independentista del fet
Junts per fer què? Eines d'estat. Ja som majoria al parlament per això i, suposadament, portem fent-ho des del 2012. Si hi ha plebiscitàries ara, hauria de ser per posicionar-nos vers la declaració d'independència. Perquè no en parlem d'això?
Mas defensa que en les eleccions constituents sabrem millor si volem ser independents
El full de ruta d'en Mas té el punt culminant en les darreres eleccions, les constituents, on també es farà un referèndum vers la independència de Catalunya. S'entén de l'enunciat que aquestes eleccions seran ja normals, amb partits polítics i sota les lleis espanyoles. Perquè sí, el full de ruta culmina amb una proclamació d'independència si s'ha guanyat el referèndum.
La lectura autonomista del fet
Els catalans tindrem tots els ets i uts per poder decidir què votar en referèndum. Ja no caldrà la opció federalista, donat que haurem construït eines d'estat. Ja serem un estat (??!! És això la tercera via?)
La lectura independentista del fet
Estarem 18 mesos fent el que ja podem fer ara amb majoria sobiranista. I el referèndum final té escenaris de bogeria:
- Guanya el sí a la independència, però els partits a favor són minoria. Si els partits no-independentistes fan coalició, era vinculant el referèndum? Tindran voluntat de declarar la independència?
- Guanya el no a la independència, però els partits a favor són majoria. Els partits independentistes són demòcrates, no hi ha dubte, no declararien la independència.
Ambdós escenaris són contraris al nou estat català. L'entrada de Podemos no fa sinó que empitjorar el possible escenari favorable.
La pèrdua de confiança
Entenc que he estat arriscant-me a l'hora de proposar dues lectures dels fets, i que puc haver-me equivocat al titllar-ne una d'autonomista, quan la gent que la defensa ÉS independentista. Però hi ha una cosa que és certa en tot el que he dit. He perdut la confiança en Mas. I la tenia, com molts de vosaltres.
Que estiguem parlant ara de llistes unitàries o punts comuns és una de les meves queixes. Perquè crec que ens és igual als no-afiliats-a-partits-polítics com ho facin. El que volem és que ho facin. Ens han passat el problema a nosaltres, els no-afiliats-a-partits-polítics, perquè ens barallem. I l'ANC s'hi ha ajuntat per veure si també suquen. Ara tothom vol cadira al Parlament, bé, els amb-aspiracions-a-tenir-càrrec. La resta el que volem és la independència.
Pel meu gust, pel que fa a les eines d'estat i el referèndum per la independència, el full de ruta actual d'en Mas i les propostes que portava al programa en les eleccions del 2012 són iguals. Estem repetint, en un bucle.
