La oportunitat perduda o pensar una mica més en què volem

Blog
Dec 30, 2014
Lluis Turró Cutiller
3,612
0

Probablement no hem estat conscients del que vam perdre el 9 de novembre de 2014 fins que no han passat unes setmanes. La borratxera de vots i l'aclaparador resultat, favorable a la independència de Catalunya, ens han com mig tapat els ulls. Només un temps. Ara ja hem tornat a la realitat. Un cop hem vist que, tot i participant en massa, fent-nos voluntaris i autoinculpant-nos, les coses s'han encallat. És més, no hem obtingut mandat popular, no ha estat prou clar internacionalment i no hem aconseguit prou vots. Resumint, no ho hem fet bé.

I no són els alts càrrecs els qui han fallat. Molt al contrari, s'han arriscat anant a totes. Fixeu-vos bé, som nosaltres: no hem aconseguit prou vots... no ho hem fet bé.

Com a penitència, en una mena de purgatori a la terra, ens castiguem ficant-nos en ple debat polític. Que si és millor junts, que si separats. Que si ara ens trobem per buscar solucions, que ara no, que són festes.

Per fer el malson més acte de contrició, enviem representants civils a les negociacions. Parlen en el nostre nom, però no sabem què diuen. Bé, alguna cosa s'escapa. Com per exemple, que Carme Forcadell creu que Junqueras no hauria de liderar el Procés. Que tan ella, na Carme, com Muriel Casals, volen ser part de la llista de país.

Clar, entenc els nervis que portem. No podem ficar cullerada! No ens expliquen res. Quins són els punts de no-acord? No enviem representants de la societat civil precisament per això, per poder saber quins són aquests punts?

Desentrellant els misteris, què és el que no es pot dir?

Com tot és un misteri, fem d'endevinadors. Allà on podem. A les sobretaules, al bar tot esmorzant...

"A veure, qui porta la DUI al full de ruta?" - preguntem. Repassant-nos la "Crida, un país nou" d'ERC la veiem ràpidament. La DUI és en el segon punt del full de ruta, aprovada per la majoria sobiranista del Parlament. Executada el mateix 2015. Cal guanyar, clar. El full de ruta d'en Mas no porta cap DUI, sinó una proclamació un cop fetes les eleccions i guanyat el referèndum el 2016. Vaja, que no té presa. Que vol fer-ho bé.

Particularment, crec fermament que aquesta és una de les coses que no es poden dir. I menys les estimades Carme Forcadell i Muriel Casals. No poden dir que defensen una llista on no hi ha independència fins celebrat un referèndum el 2016. Us imagineu? Com li dius a la gent que es va està dreta el dia de la "V" que encara n'hauran de fer un altre? I compte, que s'hi van estar unes bones hores. Drets, creient que tot allò era pel dret a decidir. Drets i ferms, sense ni un dubte que ara sí, que "Ara es l'hora". No, definitivament Carme Forcadell no els hi pot dir. Seria un escàndol. Com us dic... això no es pot dir.

"Això és perquè no es posen d'acord i no van tots junts" - salta un. Junqueras no ha estat tot lo ferm que hauriem volgut, us ho concedeixo, però no me'l imagino dient ara que repetim el dret a decidir el 2016 i llavors ja sí, anant per separat. No, no me'l imagino. Segurament se li escaparia alguna llàgrima i diria un "si's plau". Doncs mireu, jo li recomanaria que protestés ara i plorés si s'ha de sentir millor. Abans no siguem tots nosaltres els que deixem anar alguna llàgrima per la oportunitat perduda.

I perquè no fem propostes, si de idees en tenim un munt?

Avui mateix un company em deia "i si el referèndum i les eleccions les féssim ara, com a condició imposada per Junqueras?". Interiorment no he pogut més que pensar "noi, un pel just per pensar el color i lema de les samarretes i tenir una bona campanya de vendes; a l'ANC no els hi interessarà". Tant de cinisme m'espanta, no creieu.

"I si Junqueras proposés escurçar el plaç fins les següents eleccions i el referèndum fos per aprovar la nova constitució" - deia un altre. Sí, idees en tenim un munt.

Els entesos ens diuen immediatament que no sabem lo difícil que és tot això. "Només tindrem una oportunitat i no podem desaprofitar-la" o "el valor sense el seny no porta enlloc". Molta frase, sí, però i allò de la "feina feta", no s'aplica aquí? "No, aquí s'aplica el ara no toca" o "en silenci es treballa millor". Vaja, que els deixem en pau perquè fotin el que vulguin.

I consentim.

Com articular tanta frustració?

No ho sé. És com si no hi hagués ningú. Estan tots tan preocupats en veure si tenen una cadira al Parlament, amb els avantatges que això comporta, que no hi ha manera que algú parli clar i mobilitzi tanta gent emprenyada.

I mireu que trobo escandalós que hi hagi gent que vulgui anar en aquesta llista de país, perquè Mas ja va dir, explícitament, que no podrien tornar-se a presentar. Coi, i si ho fan bé? No escollim via vots els nostres representants polítics? Perquè no haurien de tornar-se a presentar?

Ara sembla que tot està en votar com sigui aquest 2015. Una mica com el 9N. Ja m'enteneu, avocats a per totes en una votació que, segons el full de ruta que guanyi, serà per celebrar un referèndum el 2016.

Com sigui, sembla que de moment ens menjarem les ungles, o direm "si's plau" tot i amagant una llàgrima, esperant que d'algun lloc surtin aquells que ens diran què hem de fer.

És així, oi? Esperarem...

1 review(s)

Comments


© turro.org, 2011-2018

lluis@turro.org
Tel. +34 609323947