Sabrem fer-ho bé

Blog
Dec 20, 2013
Lluis Turró Cutiller
3,238
2

Catalunya està visquent aquest darrer any el moment que més pot marcar el nostre futur proper. Estem decidint si volem ser o no un estat independent. Tot i el munt de coses que es diuen, tot queda resumit a un sí o un no.

No puc deixar de preocupar-me respecte a com es presenta la opció d'estat independent. Portats per allò en que es fixen els contraris a la independència, tenim tendència a reforçar allò que els molesta i que acaba sent titular als diaris.

Parlem d'Espanya contra Catalunya, del “Espanya ens roba”. Parlem de si ens quedarem o no a Europa. Parlem del que han dit els del PP allà a Madrid i del que han dit els del PP i Ciutadans aquí. Parlem de que junts podem.

Omnium Cultural presenta una campanya que m'ha semblat molt encertada des d'un principi: Un País Normal. Jo vull això, un estat normal, independent. Un estat on puguem cercar objectius que ens motivin, que ens facin anar cada dia a la feina amb més ganes que mai.

  • Vull un estat on es respectin les cultures existents.
  • Vull un estat on s'administri amb coherència els impostos que paguem.
  • Vull un estat que cregui en la investigació.
  • Vull un estat que sigui exemple de com s'han de fer les coses.
  • Vull un estat català independent.

Amb tot aquest batibull, els partidaris de que ens quedem a Espanya es defensen dels atacs i ens mostren la “Constitución”. La seva proposta però, no conté millores pels qui viuen a Catalunya.

  • Diuen que fragmentem la comunitat. Que potser proposen un no a la amistat o als matrimonis amb persones d'un altre estat?
  • Diuen que aixequem fronteres, amagats darrera una paret d'incomprensió.
  • Diuen “Juntos mejor”, o sigui, com ara. Sortim junts que ja pago jo.
  • Diuen que la legalitat no ho permet, oblidant que les lleis són al servei de la gent. De TOTA la gent.
  • Diuen que s'hauria de modificar la Santa “Constitución”, tan pulcrament escrita que millor no tocar-la.
  • Diuen que no serem a Europa, junt amb l'amenaça de vetar-nos si marxem. Amor, sí, però un pel malaltís.

Una persona a qui no conec en persona, però que m'agrada seguir per la seva coherència, ens recorda que, un cop assumit que som una nació, no cal que demanem tant les coses i sí que ens posem a fer-les. Dins la legalitat, però dins la legalitat més legítima per nosaltres, la gent.

Som nosaltres, la gent, els qui hem fet que s'avancessin unes eleccions, els qui hem causat picors a aquells còmodament assentats a les seves cadires de poder. No crec en els polítics, però als d'aquí al menys, ja els hem fet moure.

Centrem-nos en el que és positiu, avancem amb fermesa i no tinguem por, sabrem fer-ho bé. Ho sé perquè aprenem dels errors i, on estem, ja n'hem vist prous.

2 review(s)

Comments

Jaume Ferre Guallar 12/20/13
Em sembla una raonament llógic, el que em passa es a més a més de tot aixó que cau pel seu propi pes, m'ha agradaria que hi haguesin estudis económics i projectes de desenvolupament, encara que aixó vindria despres.
Resumint anem cap el SI + SI.
Lluís Turró Cutiller (Fundació TiC) 12/20/13
Jaume, et recomano els escrits del Centre Català de Negocis. Tal i com dius, el projecte és engrescador però poc explicat, poc positivament explicat.


© turro.org, 2011-2018

lluis@turro.org
Tel. +34 609323947