El silenci no es bó
No vull enganyar ningú i prefereixo deixar la meva postura clara des d'un bon principi. Soc independentista, des de quan no es podia parlar d'aquests temes per ser perillós. No sento cap odi cap els espanyols, ni cap Espanya. Tinc amics espanyols, que viuen a Espanya i amics espanyols que viuen a Catalunya. Sempre he defensat davant seu que, mentre ells podien sentir-se orgullosos de la seva identitat jo, en canvi, havia d'amagar-me.
Els problemes d'Espanya encara més evidents
Els qui volien que ens quedéssim a Espanya ara van entenent per què no es bona idea. L'estat espanyol es un niu de fills del franquisme, amb pensament totalitari. No administren, dirigeixen. I el més fotut de tot es que no saben fer-ho. Enlloc de deixar en mans del empresariat el govern del teixit productiu, es fiquen en tot, fiscalitzen els guanys, gastant-los en la no productivitat, en l'especulació i en el benefici propi. Clar que els polítics catalans també han fet el mateix, però la societat catalana té la voluntat de canvi, canvi real. I aquest canvi no el farem si hem d'esperar que Espanya es decideixi.
El govern espanyol, una cloaca?
Que la Santamaria, la Cospedal o el mateix Rajoy es permetin dir que necessitem el seu ajut per tirar endavant es de riure. Gent que ha governat i empobrit un estat ric en recursos, en gent i en ajudes comunitàries, ara vingui a dir-nos que ho saben fer bé es per riure o plorar, podem escollir. Que potser no els hi ha donat la gana fins ara? O potser han pensat primer en fer-se la casa i el jardí i després ja tocaria a la gent del poble?