Hem tret importància al què

Blog
11/12/14
Lluis Turró Cutiller
6.783
0
independencia

Quan els catalans ens manifestàvem només per la independència, vam ser capaços de contagiar els partits polítics o, si més no, fer-los una mica de por. Fins i tot Duran i Lleida va cridar amb nosaltres independència, encara que, al tornar-se conscient del que feia, marxés del balcó espantat.

Ara estem centrats en el com

Com si el què ja fos cosa més que entesa, ens hem centrat en el com. Clar, aquí ja no som experts. No podem anar més enllà del "em sembla que..."

El canvi ha estat introduint-se de mica en mica. Al veure que no ens feien cas quan reclamàvem un estat independent, hem anat ficant-nos en els passos necessaris per assolir-lo. Ara tots parlem de eleccions plebiscitàries, constituents, plenaris, declaracions i proclamacions.

L'objectiu no ha canviat, ha canviat el discurs

Si parlem de independència entre nosaltres, ens posem ràpidament d'acord. La volem com més ràpidament millor. Per què, doncs, compliquem el nostre llenguatge?

Aquí recordo una màxima que és perfectament aplicable: "Si et parlen dels seus problemes, preparat per quan et diguin que no poden complir amb les seves obligacions"

Quan parlem de si llista unitària o punt programàtic comú, ens estem ficant en com s'ha de fer. Però, realment, com es faci ens és igual, és el que aconseguirem el que ens importa. Discutir el com, és afavorir l'aparició de nous elements de discussió, afavorir els contraris al canvi, els autonomistes.

Tornar als orígens, centrar l'objectiu

La importància de centrar el missatge en la independència em sembla clau. Ens ajuda a fixar els punts importants, com és la data de termini per fer una declaració d'independència. O proclamació, o com vulguin dir-li. Que no ens expliquin tant, que facin més.

L'Assemblea Nacional Catalana

L'ANC és l'associació que més bé ha aconseguit fer-se amb les manifestacions de l'onze de setembre. Ha anat a fer-ho gros i, com em deia una companya, als catalans ens agrada estar en coses grosses.

L'ANC va aprovar en assemblea extraordinària a Tarragona un full de ruta que ens feia independents abans del 23 d'abril de 2015, dia de Sant Jordi. La mateixa ANC que decideix donar suport a la llista de país de Mas, que ens fa repetir eleccions i referèndum 18 mesos després de les eleccions que ens haurien de fer independents.

Us convido a llegir el full de ruta quan parla a l'escenari actual, punt 5.b Via B, i de la Declaració d'independència.

Les modificacions fetes s'han basat en un debat intern, sense fer públiques les dades de participació, ni el nombre de vots a favor. Les dades s'han demanat des de varies territorials i seguirem insistint, però segurament mai es faran públiques.

Les preguntes 2 i 3 del debat feien menció a la llista unitària i al punt comú. La 2 deia si únicament s'havia de defensar la llista unitària. La 3 deia si cabia donar suport al punt comú. Fos quin fos el resultat de la primera, es dóna suport a la llista unitària. Es preguntava si únicament, recordeu. Un resultat negatiu a la segona, en canvi, anul·lava el suport al punt comú.

En cap moment es preguntava si voldríem donar suport a qui proposés la declaració d'independència segons el full de ruta de la pròpia ANC. Oblidem el què, parlem del com.

Arribat a aquest punt, entenc que el missatge de l'ANC és el missatge del secretariat nacional i/o del comitè permanent, ambdós polititzats. El meu no. No m'he pogut expressar.

Què hem de fer?

Res ha canviat, realment. Volem la Declaració d'independència un cop celebrades les eleccions plebiscitàries, oi? Doncs diguem-ho. Deixem d'actuar com si els nostres desitjos fossin vinculants i cada cosa que diem s'hagués de fer. Ja sabeu, el ara no toca. No és així, i no ho és de bon tros.

Centrem-nos en què volem i diguem-ho ben fort. Aquí estarem tots d'acord, la societat civil. Que siguin els polítics que negociïn el com que ens porti al nostre què.

Escurçant: Volem la independència abans del 23 d'abril del 2015. Foteu com vulgueu.

Comentaris