El silenci no es bó
No vull enganyar ningú i prefereixo deixar la meva postura clara des d'un bon principi. Soc independentista, des de quan no es podia parlar d'aquests temes per ser perillós. No sento cap odi cap els espanyols, ni cap Espanya. Tinc amics espanyols, que viuen a Espanya i amics espanyols que viuen a Catalunya. Sempre he defensat davant seu que, mentre ells podien sentir-se orgullosos de la seva identitat jo, en canvi, havia d'amagar-me.
Els problemes d'Espanya encara més evidents
Els qui volien que ens quedéssim a Espanya ara van entenent per què no es bona idea. L'estat espanyol es un niu de fills del franquisme, amb pensament totalitari. No administren, dirigeixen. I el més fotut de tot es que no saben fer-ho. Enlloc de deixar en mans del empresariat el govern del teixit productiu, es fiquen en tot, fiscalitzen els guanys, gastant-los en la no productivitat, en l'especulació i en el benefici propi. Clar que els polítics catalans també han fet el mateix, però la societat catalana té la voluntat de canvi, canvi real. I aquest canvi no el farem si hem d'esperar que Espanya es decideixi.
El govern espanyol, una cloaca?
Que la Santamaria, la Cospedal o el mateix Rajoy es permetin dir que necessitem el seu ajut per tirar endavant es de riure. Gent que ha governat i empobrit un estat ric en recursos, en gent i en ajudes comunitàries, ara vingui a dir-nos que ho saben fer bé es per riure o plorar, podem escollir. Que potser no els hi ha donat la gana fins ara? O potser han pensat primer en fer-se la casa i el jardí i després ja tocaria a la gent del poble?
Problemes d'identitat entre els catalans
Ja ho he dit abans, hi ha catalans que es senten espanyols igual que catalans. Hi ha catalans que només es senten espanyols. I hi han catalans que només es senten catalans. I quin problema hi ha? Evita això el crear un nou estat?
Espanya i els diners
Espanya es un país acostumat a rebre ajudes comunitàries. De fet, l'Aznar deia que l'estat anava bé quan se li concedien aquestes ajudes. L'Aznar es sentia orgullós de demanar diners als europeus. Diríem del Aznar que és el captaire més orgullós del seu ofici del mon. També diria altres coses que millor callo.
Espanya juga a no voler-nos, per que "demanem massa". El joc, però, s'ha espatllat un pel al haver de suplicar-nos que no marxem. El discurs fet a Catalunya pel Gallardón va ser tot una mostra. Clar que cap de les seves paraules va arribar als espanyols. La súplica va ser privada, només pels catalans, no fos que se'n assabentin els espanyols que ara resulta que els diners catalans son necessaris per una Espanya en ruïna.
Els mitjans de comunicació espanyols
No hi han paraules, clar. Massa barroers. Aprofiten aquest buit fet a les veus catalanes, per fer i dir el que volen. Amés, protegits per una justícia en decadència.
Clamen els retocs fets amb "photoshop" per retallar gent en les manifestacions. Recordo un cas on al retallar li havien tret el cap a algunes persones. Arriben treure jugadors del Barça de la instantània, per demostrar fores de joc.
Clar que quan dos impresentables de "El Mundo" publiquen carregant contra Mas sense tenir cap prova, protegits pels poders obscurs de l'estat, llavors ja es quan un diu que ni ha prou. Que ja es massa.
Una Catalunya lliure és una Catalunya millor
Catalunya amb Espanya es el que coneixem. Un desastre de grans magnituds. Una Catalunya lliure es una Catalunya nova, per descobrir. Una Catalunya que faríem entre tots. Creieu que podríem fer-ho pitjor?
Per això millor deixar d'estar callats. Parleu i feu. Accions reals de rebuig i que ens portin cap un nou estat, lluny d'aquesta política decadent. Jo ja he deixat de callar, i tu?