El perill d'anar a mínims

Blog
12/7/15
Lluís Turró Cutiller
12.036
0
independencia

Jo sóc dels molts que pensem que els nostres polítics no saben què fer amb les nostres ànsies d'independència. La incapacitat mostrada aquests més de trenta mesos de procés fa por. No hem exercit el dret a decidir, no tenim estructures d'estat i hem obeït tot allò que ens ha imposat l'estat. Som on érem, tot per fer.

Proclamar les expectatives

El 2012 demanàvem independència. En boca de tothom això era una declaració unilateral d'independència. En el decurs d'aquests trenta mesos ens ha semblat que anàvem aprenent més coses i que ja podíem entrar en el detall de com s'havia de fer tot. Que si unilateral no, perquè tota declaració és unilateral. Que si no la reconeixerà ningú. Que si la reconeixerà tothom perquè Catalunya és un actiu important a Europa. La qüestió és que hem acabat empassant-nos tota aquesta informació i baixant les expectatives. La declaració unilateral d'independència s'ha transformat en una petició d'unitat per tenir un parlament independentista. Allò que creiem que ja teniem el 2012. El 28 de setembre del 2015 tornarem, doncs, a començar.

La rebaixa a mínims

Com ara sabem tant de procés, més de trenta mesos d'aprenentatge, ens prenem la confiança de tractar els polítics com si fossin socis enlloc dels reis d'orient. No els hi demanem allò que ja ens han dit poc viable, sinó que, tan entesos nosaltres, la societat civil, entrem a negociar què és millor i què no.

Una de les darreres peticions que he sentit és un referèndum unilateral vers la independència un cop guanyat el 28 de setembre del 2015.

Sento dir que, en la meva opinió, és un error. Nosaltres els podem veure com els nostres socis, però ells ens veuen com societat civil demanant lo impossible. La nostre negociació de mínims, allò que és possible, la transformaran sempre en una carta als reis, allò que és desitjat. El resultat final és anar rebaixant.

Quin problema hi ha en reclamar la declaració unilateral d'independència? No estem pas dient que ho facin ja, ni que ho facin malament, ni quin és el millor ordre. Estem dient que ho facin, que no s'adormin, que estem pendents. Rebaixar les expectatives a mínims només és per persones de confiança. Sento dir-ho, però pels polítics, la carta als reis.

Comentaris