Ara el problema es diu Torra i Calvis?

Blog
10/5/16
Lluís Turró Cutiller
10.836
0
anc independencia

No deixen de meravellar-me les coses de l'Assemblea Nacional Catalana. Ara resulta que si Torra i Calvis no poden presentar candidatures és un escàndol i s'enfonsa tot. I se'n fan ressò els mateixos mitjans, mitjans subvencionats, que en el seu dia van dir que Jordi Sànchez era el president del consens. A qui van preguntar per saber quin era el consens? Encara no es sabia quin seria el secretariat nacional, que és qui finalment escull president. Ja us ho diré: no van preguntar a ningú. No calia. Fora l'entorn del que hauria de ser la societat civil, ja s'havia decidit qui seria el president. Punt.

Les maniobres internes per aconseguir que tot sembli democràtic són, però, complexes. Com exemple i ben recent, Liz Castro s'encarava amb Jaume Marfany acusant-lo d'haver-li dit que no es presentés per a presidenta. I compte, que ara el mateix Marfany defensa una llista per a la transparència dins l'ANC. Bé, ja m'explicareu.

Podeu trobar detalls de la discussió entre Castro i Marfany a Picabaralla pública entre Jaume Marfany i Liz Castro per les eleccions de l'ANC. Pel meu gust, dir-li picabaralla a una denúncia en tota regla diu ben poc (o potser molt) de Vilaweb. El mateix Marfany s'ha hagut de menjar acusacions d'antics companys del secretariat nacional en converses recents al Facebook.

Però tornem al punt on vull anar. És realment tan important quins siguin els membres del secretariat nacional?

Fem una cosa. Preguntem-nos quants catalans independentistes votarien a favor de seguir les promeses electorals fetes per Junts pel Sí les passades eleccions plebiscitàries. Preguntem-nos després quants dels mateixos donarien suport a la resolució presentada i aprovada al Parlament el passat 9 de novembre de 2015. La Resolució 9N. No cal suposar molt. La gran majoria recolzaria tant les promeses com la resolució, oi? Per això els vam votar!

Donant per certa la darrera afirmació, un diria que la societat civil, representada per l'Assemblea Nacional Catalana, hauria de pressionar als polítics catalans perquè no surtin del seu propi full de ruta. Per què doncs, tenim sempre la sensació que l'ANC és més al costat dels polítics que no del nostre? Serà que els membres més pesants del secretariat nacional estan més pendents d'aconseguir fites polítiques, que no de representar la societat civil? On és Carme Forcadell? Bé, ja m'enteneu...

Així doncs, no hauria de ser tan important qui formi el secretariat nacional. Perquè la seva feina es transmetre als polítics el que pensa la societat civil. I per saber-ho, us ho han de preguntar. Deixeu de pensar que els que són al capdavant en saben més. És erroni. No us fixeu només en allò que han fet bé, les samarretes i els onze de setembre, sinó en el que no s'ha fet o s'ha fet malament. On són les signatures del "Signa un vot"? Desaparegudes per què es demanava exigir una DUI? On són les denúncies signades el 9 de novembre de 2014, quan es va fer la consulta?

Si voleu que es respecti la resolució presentada i aprovada el 9N, ho heu de fer saber. Si no us ho pregunten i parlen per ells, protesteu. El que digui el president de l'ANC representa a tots els membres de l'ANC. No us deixeu enserronar.

Les pressions d'alguns polítics per evitar l'acció als carrers serà gran. Veieu l'exemple, sinó, de l'ínclit Francesc Homs, dient que la campanya Sense Por ens ha tret el somriure. Senyor Homs, el somriure mantingut et fa posar cara de tòtil. Ja hauria de saber-ho.

Un servidor es va donar de baixa de l'ANC quan va veure com funcionaven les coses. No feu el mateix, no vaig fer bé. Aquesta oportunitat que tenim per davant és única i no podem deixar-la només en mans de polítics, i menys en mans dels que ho volen ser.

Comentaris