El silenci no es bó

Blog
4/12/12
Lluis Turró Cutiller
11.664
0
independencia

No vull enganyar ningú i prefereixo deixar la meva postura clara des d'un bon principi. Soc independentista, des de quan no es podia parlar d'aquests temes per ser perillós. No sento cap odi cap els espanyols, ni cap Espanya. Tinc amics espanyols, que viuen a Espanya i amics espanyols que viuen a Catalunya. Sempre he defensat davant seu que, mentre ells podien sentir-se orgullosos de la seva identitat jo, en canvi, havia d'amagar-me. 

El meu carnet d'identitat menteix, al servei militar em van fer mentir i cada vegada que omplo un qüestionari menteixo. Jo no soc espanyol, per que ser espanyol vol dir estimar Espanya i jo estimo Catalunya. I sé que els espanyols més patriotes m'entenen, per que ells també estimen la seva terra. Llavors, perquè continuar amb aquesta mentida? No podrien els espanyols continuar sent espanyols en una Catalunya lliure? No podríem continuar parlant el que més ens ve de gust, sigui català o castellà, en un estat democràtic com el que volem?

Els problemes d'Espanya encara més evidents

Els qui volien que ens quedéssim a Espanya ara van entenent per què no es bona idea. L'estat espanyol es un niu de fills del franquisme, amb pensament totalitari. No administren, dirigeixen. I el més fotut de tot es que no saben fer-ho. Enlloc de deixar en mans del empresariat el govern del teixit productiu, es fiquen en tot, fiscalitzen els guanys, gastant-los en la no productivitat, en l'especulació i en el benefici propi. Clar que els polítics catalans també han fet el mateix, però la societat catalana té la voluntat de canvi, canvi real. I aquest canvi no el farem si hem d'esperar que Espanya es decideixi.

El govern espanyol, una cloaca?

Que la Santamaria, la Cospedal o el mateix Rajoy es permetin dir que necessitem el seu ajut per tirar endavant es de riure. Gent que ha governat i empobrit un estat ric en recursos, en gent i en ajudes comunitàries, ara vingui a dir-nos que ho saben fer bé es per riure o plorar, podem escollir. Que potser no els hi ha donat la gana fins ara? O potser han pensat primer en fer-se la casa i el jardí i després ja tocaria a la gent del poble?

El fàstic cap el govern espanyol, però, el compartim amb la resta d'Espanya. Potser encara no se'ls hi han obert els ulls, però crec que queda poc per que ho facin. Comunitats deficitàries podrien ser clarament productives. Què passaria si la capital d'Espanya fos Sevilla? O València? Creieu que Andalusia no seria una de les regions més riques d'Espanya? Jo crec que sí, que ho seria. Turisme, riquesa cultural i gent treballadora. I ho sé per que quan venen a Catalunya treballen. Per que aquí se'ls dona recursos. No hi ha terratinents amb terrenys tancats, vivint a Madrid i cobrant ajuts comunitaris.

Problemes d'identitat entre els catalans

Ja ho he dit abans, hi ha catalans que es senten espanyols igual que catalans. Hi ha catalans que només es senten espanyols. I hi han catalans que només es senten catalans. I quin problema hi ha? Evita això el crear un nou estat?

Alguns, com el Rivera de "ciudadanos", juga amb el pare i la mare. Una estupidesa en la que no hem de caure. Que passaria doncs si els pares fossin de dos països diferents d'Espanya i Catalunya. No els podríem estimar? Cap on marxaria llavors el Rivera? Repeteixo, Rivera fa una manipulació despreciable, populista.
 
La Camacho, un altre caragirada, juga amb els pensionistes i els estudiants, com si fossin tontos. I llavors parla en català i castellà, com si volgués mostrar respecte per ambdues. Clar que quan cal votar per fer del català un idioma reconegut a Europa, llavors vota que no. Com es pot confiar en gent així?
 
Només si donem força a postures d'odi, promulgades per "peperos i ciudadanos", ens trobarem amb problemes identitaris. Per contra, si ens fixem en nosaltres mateixos i el nostre entorn, veurem que som una societat unida per els mateixos problemes i les mateixes il·lusions. I un estat nou ho seria per tots! I tots hi participaríem. Què té de dolent?

Espanya i els diners

Espanya es un país acostumat a rebre ajudes comunitàries. De fet, l'Aznar deia que l'estat anava bé quan se li concedien aquestes ajudes. L'Aznar es sentia orgullós de demanar diners als europeus. Diríem del Aznar que és el captaire més orgullós del seu ofici del mon. També diria altres coses que millor callo.

Espanya juga a no voler-nos, per que "demanem massa". El joc, però, s'ha espatllat un pel al haver de suplicar-nos que no marxem. El discurs fet a Catalunya pel Gallardón va ser tot una mostra. Clar que cap de les seves paraules va arribar als espanyols. La súplica va ser privada, només pels catalans, no fos que se'n assabentin els espanyols que ara resulta que els diners catalans son necessaris per una Espanya en ruïna.

Els mitjans de comunicació espanyols

No hi han paraules, clar. Massa barroers. Aprofiten aquest buit fet a les veus catalanes, per fer i dir el que volen. Amés, protegits per una justícia en decadència.

Clamen els retocs fets amb "photoshop" per retallar gent en les manifestacions. Recordo un cas on al retallar li havien tret el cap a algunes persones. Arriben treure jugadors del Barça de la instantània, per demostrar fores de joc.

Clar que quan dos impresentables de "El Mundo" publiquen carregant contra Mas sense tenir cap prova, protegits pels poders obscurs de l'estat, llavors ja es quan un diu que ni ha prou. Que ja es massa.

Una Catalunya lliure és una Catalunya millor

Catalunya amb Espanya es el que coneixem. Un desastre de grans magnituds. Una Catalunya lliure es una Catalunya nova, per descobrir. Una Catalunya que faríem entre tots. Creieu que podríem fer-ho pitjor?

Per això millor deixar d'estar callats. Parleu i feu. Accions reals de rebuig i que ens portin cap un nou estat, lluny d'aquesta política decadent. Jo ja he deixat de callar, i tu?

 

Comentaris