De tant cridar, hem perdut la veu

Blog
20/1/15
Lluis Turró Cutiller
11.332
0
independencia

Ja no tenim veu, aquesta és la veritat. El moviment independentista és ara en mans dels partits polítics. La societat civil calla o juga el paper d'estar negociant el que ells decideixen.

Ja no sortim al carrer a demanar que volem la independència aquest 2015. Ens han dit que no pot ser i hem callat. També ens van dir que, sinó via referèndum, tindríem un eina per deixar clar què volem. Això també s'esvaeix.

El 9 de novembre votàvem per demostrar, no per decidir. El 27 de setembre votarem per un full de ruta transversal, no per la independència. I si provem de cridar, emprenyats i decebuts, que volem independència, ens adonem que no ens queda veu. Del poc que se'ns entén, els experts extreuen que volem un acord a qualsevol preu. Qualsevol?

In... Inde... LlistaUnitariÀ!

La llista unitària, bona o dolenta, neix d'una derrota: el referèndum del 9 de novembre. La festa independentista que el substitueix no té cap validesa, dit pel propi convocant, i obliga a continuar amb el pla i obtenir el mandat popular d'unes plebiscitàries.

I aquí treu el cap la llista. La llista aconsegueix que tots girem el cap enrere, on són els partits, i comencem a dir-los com s'han d'organitzar. Com alguns no es col·loquen bé a les files, alcem la veu "més a la dreta!" "una sola fila, si's plau!". La preocupació és tal, que deixem de fer manifestacions demanant independència i traiem les preferències polítiques sobre la taula. La independència es uneix, la llista en separa.

La societat civil canvia l'objectiu

Quan dic la societat civil tots sabeu de qui parlo. La mateixa societat civil que s'asseu a negociar amb alguns partits sobiranistes. Evito dir partits independentistes expressament, un partit independentista ha d'estar disposat a fer una Declaració d'independència unilateralment. Així de clar ho veig.

Aquesta societat civil ha de mostrar, forçosament, acord amb el full de ruta proposat. Un acord que s'intenta sigui transversal i inclogui altres partits com ICV i Unió. Un full de ruta molt poc independentista. Però mireu, si la societat civil es posicionés clarament per la independència, incloent la Declaració unilateral d'independència, no podria anar a les llistes. No podrien representar la massa independentista al Parlament. Així que canvia, s'adapta i aconsegueix tenir el seu lloc en el govern autonòmic de desprès de les plebiscitàries.

La societat civil que no em representa

Particularment, aquesta societat civil polititzada, no em representa. Jo vull sortir al carrer demanant unes eleccions on el punt sobre el que es fa el plebiscit sigui la independència. Un plebiscit que, com ha de ser, no li agradi a ICV ni a Unió.

Sembla lògic, oi? Doncs ja no. És més, si ho fes, sortirien els interessats dient que estic boig, que anem bé, que hem aconseguit molt. Molt?

  • No tenim mandat popular.
  • Votarem unes plebiscitàries per avançar en la tercera via i poder fer, en algun moment, un referèndum per la independència.
  • No obtindrem el compromís de fer la declaració unilateral en cap cas. Encara que féssim un referèndum i guanyéssim, desconeixeríem quin suport parlamentari tindria fer vinculant el resultat.

Tot comparant, les eleccions sobiranistes del 2012 eren molt similars a aquestes plebiscitàries del 2015.

Comentaris