Percepcions que enganyen els sentits

Blog Jan 22, 2015 Lluis Turró Cutiller 195 0

Per molt que corris, mai enxamparàs l'arc de Sant Martí. Les gotes de pluja, travessades pels raigs solars, formen un espectre de colors visible des d'una distància i angle determinats. Quan t'apropes, són noves gotes les que et mostren l'espectre, perdent el reflex de les anteriors. En la mesura que la densitat de les gotes disminueix, l'arc de Sant Martí es torna més feble i desapareix.

La lluna sembla acompanyar-nos mentre passegem per la nit. La velocitat amb que desapareixen els objectes més propers comparada amb la permanència dels més llunyans provoca aquest efecte. Per comprovar-ho, i posant una mica d'imaginació, posem una fulla de paper a 10 metres i mirem-la fixament. Ara, posem-nos una fulla de paper a 10 centímetres de la cara, però deixant espai per veure l'altre fulla. Costa poc d'imaginar que si ens moguéssim lateralment mig metre, la fulla més propera hauria desaparegut, mentre que la fulla a 10 metres continuaria sent perfectament visible, "acompanyant-nos". La lluna és a una distància mitjana de 384.399 kilòmetres. L'efecte es magnifica.

El Govern ha creat la percepció que la independència de Catalunya és a tocar. Encara que per molt que ens hi acostem continuï estant a la mateixa distància: un referèndum per la independència i una declaració o proclamació de la mateixa. Mentre, per estar entretinguts, unes bones estructures d'estat. Aquesta va ser promesa electoral del 2012, les famoses eleccions sobiranistes. Aquesta és la promesa electoral del 2014. Els petits canvis aplicats són, que en cas de no ser negociable el referèndum per la independència el 2016, llavors es faria una proclamació ja anunciada. Obliguem i donem temps perquè l'estat espanyol ens faci una oferta. Mentre, perdem la il·lusió guanyadora del 2012. Una crisi ben passada pot amb tot.

A tot això, tenim els representants de la societat civil "acompanyant-nos", negociant per nosaltres. Algú recorda alguna assemblea on s'hagin presentat els projectes per votar-los? Algú va votar la "V"? "El país que volem"? La "Gigaenquesta"? Hem dit en algun moment que acceptaríem tornar a fer un referèndum el 2016? Els nostres representants creen la percepció d'estar negociant per nosaltres, però sense haver-nos preguntat mai.

La font d'informació respecte el que tenen preparat és el full de ruta en procés a la taula de partits. Culmina amb un "En qualsevol cas, restaria oberta la possibilitat de negociar, des de la sobirania pròpia, noves formes de relació amb l'Estat espanyol". Van fent la incerta tercera via.

Caldrà anar preparant movilitzacions i tenir clar que poc podem comptar amb la Lluna

Compte amb les informacions falses

Blog Jan 13, 2015 Lluis Turró Cutiller 170 2

Ahir vam tenir reunió comarcal de l'ANC al Maresme. Es presenta el pla d'acció per aquest 2015 i tots volem saber què tenim per davant.

El pla d'acció va encapçalat per un informe respecte a la intenció de vot en un referèndum, els indecisos i el seu nombre. La font de l'informe és Omnium. Mostra una classificació dels indecisos, separant-los fins i tot pel canal de televisió que miren, i dóna possibles metodologies per convèncer'ls. L'informe em va semblar si més no estrany. Us dic perquè, la intenció de vot pel "Sí" es valora en 1.9 milions de votants, però la resta de classificats no es valora. El nombre de votants del Sí és el nombre de votants del Sí/Sí el 9 de novembre.

Fer valoracions tenint una sola dada absoluta es fa fent estimació directa de les altres. Si tenim 100 persones i 60 són d'un gènere, la resta, 40, seran de l'altre. Així és fàcil. Com més segur és el nombre absolut conegut, més segur és el nombre estimat.

Quan Omnium dóna valor absolut conegut a la xifra de votants de Sí, posa aquestes dues premisses "Tots els independentistes van votar" i "Tots van votar Sí/Sí". La segona és difícilment rebatible. La primera, en canvi, deixa de tenir en compte factors difícils d'aplicar, però molt significatius. Alguns exemples de motius pels que tots els independentistes no van votar són:

  • Hi havia un terç de col·legis on votar, comparant amb un referèndum normal.
  • Molts col·legis eren instituts, que solen estar separats del nucli urbà.
  • Es votava per DNI. Així que:
    • Podies estar empadronat a Tossa i haver de votar a Matadepera.
    • El DNI caducat no servia.
  • Manca de motivació. La consulta es va classificar com "no definitiva" abans de fer-se.

Alguns factors castiguen a tots els votants, però donat que l'abstenció va ser més alta en els del "No", castiguen proporcionalment més als del "Sí". Entenem així que la dada absoluta 1.9 milions no és tan clara com sembla.

L'informe encara és més estrany al no donar valors pels votants del "No" i concloure que "No som prou per guanyar un referèndum si el féssim ara".

Ni tan sols hi ha l'intent de validar la conclusió fent l'estimació inversa, es a dir, donant un nombre de votants del "No" i extraient les mateixes conclusions. L'informe és matusser i esbiaixat. Afecta directament a les bases introduint el desànim.

Sota una base tan feble, es construeix un pla d'acció de prop d'un any de durada, per convèncer indecisos i així guanyar un referèndum el 2016. S'abandona l'imperatiu del full de ruta ANC d'aconseguir el mandat popular aquestes plebiscitàries. Preguntat el ponent pel motiu doncs, d'aquestes eleccions, respon que són per "aconseguir una majoria independentista al Parlament". La següent pregunta ja no la vol sentir: "com, si l'informe diu que no som prou?"

Mireu, que no som prou li he sentit a dir a moltes persones properes a Convergència. Darrerament això s'ha estès a l'ANC. Però la llum vermella no es va encendre fins que no li vaig sentir dir a Jaume Marfany. Darrerament he sentit en Jaume fent crides a anar en compte amb les informacions falses. Voldria, des d'una absoluta humilitat, que tingués també en compte la possibilitat de estar fent cas d'un informe més que dubtós. I no li demano que faci cas de les meves afirmacions. Però sí que demani dades, les contrasti amb persones imparcials i en tregui l'entrellat. Com ell mateix diu moltes vegades, el moment és molt important i únic.

Jo també estic preocupat per informacions falses. I els que veuen el tomb que pren el procés, juraria que també.

El perill de les eleccions

Blog Jan 12, 2015 Lluis Turró Cutiller 67 0

El joc d'Esquerra Republicana d'anar acceptant tot el que diu Mas sembla una bona estratègia per aconseguir la convocatòria d'eleccions. Ja sabeu, tu ves dient, però convoca. Fins i tot renunciar a portar independents a la candidatura podria haver estat una bona estratègia.

Però no hi hauran eleccions. No si Esquerra accepta les condicions de Mas sense ni tan sols negociar-les. Clar que estic endevinant, però molt em temo que la negociació era molt important per Mas i la única manera de poder imposar noves condicions. Unes condicions que ja no serien fetes públiques com les primeres. Unes condicions que inclourien no portar la Declaració d'independència al programa i no tractar el resultat del plebiscit com a mandat popular.

M'explico. El full de ruta de Mas té uns punts molt clars i, alhora, importants per entendre perquè es pot deduir el que dic. Per una banda, Mas ja avisa que el referèndum per la independència es farà passats 18 mesos de legislatura. Si el referèndum està per fer vol dir que les plebiscitàries no són un plebiscit. Per altre banda, no hi ha Declaració d'independència. La Proclamació d'independència es faria un cop passats aquests 18 mesos, un cop fet el referèndum, guanyat i amb la suposada voluntat del nou Parlament. Mas es retira al convocar aquestes noves eleccions constituents i el referèndum. Aquest punt és important, penseu el que vol dir: deixant apart que pensi, Mas no hi serà en el moment clau del procés.

Ara imaginem què passa si Esquerra diu que accepta presentar-se com a partit, sense independents en la candidatura i, un cop iniciada la campanya, anuncia que acceptarà el que digui el poble català a les urnes i farà la Declaració d'independència. Sumem-hi que la CUP està pel mateix. Bé, crec que molts independentistes votarien per la opció de tenir la independència primer i negociar després. Jo no tindria cap dubte al optar per aquesta opció.

I què fa la llista de país? Ens podríem trobar amb un Parlament on el president fos Junqueras i on es presentés la Declaració d'independència. Recordem que en aquest Parlament hi haurien els personatges escollits per anar a la llista amb Mas. Hi hauria disciplina de vot, com als partits? Podríem veure com Carme Forcadell, Muriel Casals, Josep Mª Vila i d'altres votessin contra la Declaració d'independència?

Davant semblant despropòsit, no poden anar a unes eleccions. Una cosa és enredar-nos i l'altre trair-nos obertament. Fins aquí no arribaran.

No hi haurà eleccions.

No hem filat el fil a l'agulla

Blog Jan 8, 2015 Lluis Turró Cutiller 83 0

Usem molta frase feta, però i la feina feta? Quanta feina feta tenim?

El 2012 ens van prometre el Mandat popular. Vull recordar que aleshores ja dèiem que això de la Declaració d'independència trigaria. La negociació seria llarga, recordeu. Però no passava res perquè els catalans el que volem són les coses ben fetes.

Al donar la data del 9 de novembre ja teníem coll avall que això del Mandat popular era un fet i passat el 9 de novembre tindríem feina feta. La promesa es va trencar "per culpa de l'estat espanyol" i va acabar sent una "Costellada popular". Enlloc de donar un pas ens vam quedar amb un peu a l'aire.

Quan encara estem en el desencís de tornar el peu on era i admetre un pas enrere, ens comencen a fer noves ofertes. Perquè sí, això és un mercat. Uns diuen que després de plebiscitàries ja fem la Declaració d'independència. Coi, no havíem quedat que la negociació seria llarga? Altres ens diuen que ara comencem el camí cap a la independència, amb un parlament de transició. Com no hi ha Declaració d'independència, busquem doncs quina feina fem. Potser aconseguir el Mandat popular? Una primera ullada i ho sembla, però llavors ens surten amb un referèndum als 18 mesos per treure el Mandat popular definitiu. Resumint, que tornem a anar de costellada. I això sí que ens emprenya als catalans, fer la feina mal feta i amb presses o no fer la feina i posposar-la.

M'agradaria proposar una cosa: tornar al Mandat popular i fer la feina. Ben feta. Si aquestes eleccions són plebiscitàries, dir que en traurem el mandat. El definitiu. Incorporar el compromís de fer la Declaració d'independència, en un plaç llarg, apropiat, consensuat. Seguint aquesta proposta, els catalans, els del i els del No, sabríem que ja hem dit la nostra i que hi ha la voluntat i el compromís de fer vinculant el resultat. Sabríem que hem fet la feina.

Feina feta.

La unió fa la força, sempre?

Blog Jan 2, 2015 Lluis Turró Cutiller 431 0

Si jo faig dessuadores i tu fas pantalons, podem anar junts al negoci d'equips esportius. Encara ens mancarà un que fabriqui calçat. Si tots volem fer els pantalons, no podrem garantir l'objectiu i el que aconseguirem és una competència ferotge.

Les onades sumen quan estan sincronitzades dins la mateixa freqüència, tot i tenir amplituds diferents. En la mesura que perden la sincronització, deixen de sumar, per molt juntes que arribin.

Quan ens fiquem en com s'ha d'anar a les plebiscitàries, semblem els espectadors d'un partit de futbol fent d'entrenadors. Volem que surtin i guanyin. Junts, units, un equip. Amb l'objectiu de guanyar el partit. Però, què passa si a cadascun de nosaltres se'ns pregunta com hauríem fet jugar l'equip? Fàcil, no ens posarem d'acord. Un voldrà una tàctica, l'altre un jugador determinat. El consens trigarà.

En Mas, al proposar com anar a les plebiscitàries, ha obert la discussió de les tàctiques, sabent perfectament que si ens hi fiquem, mai arribarem a un acord. Sabent també, que així no parlem de l'objectiu, que és guanyar el partit o, deixant els símils futbolístics, fer la Declaració d'independència aquest 2015.

Entenc que fer aquesta afirmació és tant com dir que Mas no vol fer la Declaració d'independència el 2015. De fet, no sembla que vulgui protagonitzar cap acte que ens faci independents. Llegint el seu full de ruta, resulta que el referèndum per la independència és el 2016, tot i celebrant eleccions. Ell ja no serà el president de la proclama. Mas es retira sent espanyol.

Si voleu parlar d'unió, parlem del que vam fer el 9N. Ho vam fer junts, massivament. Era el moment d'aconseguir el mandat que tant volem. I parlant del 9N, qui es va assegurar de concretar que el resultat no valdria, no seria "definitiu"? I no em val que diguin que els del "NO" no hi van participar. És absurd donar per guanyador a qui no es presenta. Si acceptéssim semblant despropòsit, estaríem dient que la manera de guanyar un plebiscit és no presentar-si. Ho sento, no. Podien votar, de fet van votar, però no van ser prou. Si no juguen, perden. Així és com funciona la democràcia.

Si algú nota irritació en aquest text, ja li confirmo, estic irritat. Irritat i cansat. Imaginar tornar a fer el 2015 el mateix que vam fer el 2014 i 2013 m'esgota. Aquest 2015 han de fer la Declaració d'independència o els hi hem de passar per sobre. I no, no digueu que semblo la Forcadell, ella vol passar-los per sobre si no van junts. Ella vol ser entrenadora.

La oportunitat perduda o pensar una mica més en què volem

Blog Dec 30, 2014 Lluis Turró Cutiller 81 0

Probablement no hem estat conscients del que vam perdre el 9 de novembre de 2014 fins que no han passat unes setmanes. La borratxera de vots i l'aclaparador resultat, favorable a la independència de Catalunya, ens han com mig tapat els ulls. Només un temps. Ara ja hem tornat a la realitat. Un cop hem vist que, tot i participant en massa, fent-nos voluntaris i autoinculpant-nos, les coses s'han encallat. És més, no hem obtingut mandat popular, no ha estat prou clar internacionalment i no hem aconseguit prou vots. Resumint, no ho hem fet bé.

I no són els alts càrrecs els qui han fallat. Molt al contrari, s'han arriscat anant a totes. Fixeu-vos bé, som nosaltres: no hem aconseguit prou vots... no ho hem fet bé.

Com a penitència, en una mena de purgatori a la terra, ens castiguem ficant-nos en ple debat polític. Que si és millor junts, que si separats. Que si ara ens trobem per buscar solucions, que ara no, que són festes.

Per fer el malson més acte de contrició, enviem representants civils a les negociacions. Parlen en el nostre nom, però no sabem què diuen. Bé, alguna cosa s'escapa. Com per exemple, que Carme Forcadell creu que Junqueras no hauria de liderar el Procés. Que tan ella, na Carme, com Muriel Casals, volen ser part de la llista de país.

Clar, entenc els nervis que portem. No podem ficar cullerada! No ens expliquen res. Quins són els punts de no-acord? No enviem representants de la societat civil precisament per això, per poder saber quins són aquests punts?

Què ha passat per què deixi de creure en Mas?

Blog Dec 28, 2014 Lluis Turró Cutiller 59 0

Vagi per davant, en CiU no he cregut mai. Vagi per davant també, tot el que dic és parlant en clau de independència, no de polítiques socials o econòmiques.

Mas com a cap del moviment independentista

El 2012 va ser un punt d'inflexió i no tinc dubtes respecte que Mas va saber llegir-lo perfectament. Calia donar un tomb a tot plegat i calia fer-ho ja. Mas convoca eleccions i en el seu programa hi col·loca punts tant importants com el referèndum per la independència i la creació de les estructures d'estat. Demana una gran majoria per poder assolir aquests grans objectius de la societat catalana. Com a resultat de les eleccions no aconsegueix aquesta gran majoria, però sí un soci en el que són els grans objectius.

La lectura autonomista del fet

Mas recull el desig de la gran majoria de catalans de poder-se expressar en les urnes respecte el seu futur dins l'estat espanyol, sent una de les opcions la creació d'un nou estat català independent.

La lectura independentista del fet

Mas veu el problema que li ve a sobre i intenta aconseguir una gran majoria vers el desig de fer un referèndum, sense posicionar-se mai per l'estat independent.

Vaig voler carregar-me l'ANC des de dins?

Blog Dec 23, 2014 Lluis Turró Cutiller 375 2

Recordo que aquell dia el Whatsapp bullia. Algunes de les frases que corrien haurien estat divertides si haguéssim estat en un joc. No era el cas.

Una de les imatges que van corre més era una còpia d'un missatge enviat per un tal Andreu Porta: "Compte amb aquests de Tots som assemblea, volen carregar-se l'ANC des de dins"

Aquell maig del 2014 jo em presentava pel Secretariat nacional d'assemblea, dins la candidatura Tots som assemblea. En el programa portàvem, com a punt principal, el lema "Una persona, un vot", amb el compromís específic de tornar a les bases el poder de decisió.

Unes eleccions inútils

Ara, fent memòria, em venen al cap les estones fora-d'hores que vam posar per crear el text de la candidatura. Encara tinc el text guardat, algun cop me'l miro per veure on punyeta rauen les amenaces a l'estructura de l'ANC. Com sigui, el text de la candidatura mai va veure la llum. Si més no, no va veure la llum com l'havíem escrit, amb títols, punts i apart i d'altres. L'ANC va publicar el text sense cap tipus de format i sense punts i apart!

La bogeria encara va ser més gran, no es va poder fer campanya. Els membres de l'ANC van anar a votar sense saber què votaven. Bé, sí, sabien a qui no havien de votar: "Compte amb aquests de Tots som assemblea, volen carregar-se l'ANC des de dins"

Al principi es va intentar impugnar algunes meses, on les paperetes ja eren marcades amb els candidats "que eren conscients dels moments que estàvem vivint". Un candidat ens va reportar que al anar a votar li van proposar marcar-li els candidats, per si tenia dubtes. Va haver de dir "em permeteu que em voti a mi mateix? Gràcies".

És de calaix que si no deixes explicar als candidats perquè volen ser-ho, proposar a la gent que voti és absurd.

Nadal 2014

Customer Relationship Dec 22, 2014 Lluis Turró Cutiller 169 0

Arguments autonomistes de moda, ser espanyol per més temps

Blog Dec 19, 2014 Lluis Turró Cutiller 47 0

Mireu, després de no haver fet la consulta que els catalans ens mereixíem, el primer 9N, l'invent posterior ha servit als autonomistes per a crear nous tòpics. Us dic:

No som prou per guanyar

Seguint el mètode de càlcul de la infal·lible Alicia Sanchez-Camacho, tant Josep Rull (CIU), com Jaume Marfany (ANC) han dit que no som prou independentistes com per guanyar un referèndum. Es a dir, el 1,9 milions de votants del Sí/Sí no representen una massa social suficient com per fer una consulta ben feta.

Els voldria recordar que les darreres eleccions, el 2012, amb una participació altíssima, el 67,76%, els partits sobiranistes van aconseguir un 54,81% del Parlament català amb 'només' 1,74 milions de vots. CIU està governant gràcies a 1,1 milions de vots.

L'ANC, l'associació que millor representa el moviment independentista, amb quants vots va considerar aprovat el seu full de ruta? uns 3.000 vots i, mal els hi pesi, no va ser per unanimitat.

Sembla que 1,9 milions són, finalment, molts vots.

Un fet que voldria constatar. No tots els independentistes van anar a votar. La frase prèvia de "aquesta no és la definitiva" va fer tirar enrere uns quants, emprenyats. De no haver estat tant implicat amb els companys de la meva AT (ANC) i el PCDD, jo n'hauria estat un.